24. Infraestructures: Catalunya, a la cua d’Europa, i d’Espanya. Per què?

L’informe de la Cambra sobre el dèficit d’inversions de l’estat espanyol a Catalunya posa sobre la taula unes xifres escandaloses i incontestables. Poseu-hi el nom que vulgueu: per més irracional que pugui semblar, el fet és que l’estat no atén les necessitats objectives d’infraestructures del nostre país.

 

Quaranta anys de democràcia han rebentat amb la covid. La crisi ha mostrat com de mal preparats estem en educació, sanitat, serveis socials i infraestructures, entre d’altres.

Però tothom comença a veure que la responsabilitat de tot no és només d’un virus.

Successius Governs de la Generalitat, de dretes i d’esquerres, han confiat en la negociació democràtica amb successius Gobiernos de l’Estat, de dretes i d’esquerres. I el resultat és que no som on hauríem de ser.

La conseqüència directa d’aquest fet té implicacions en la prosperitat i el benestar. Les dades oficials mostren que la desinversió en infraestructures suposa més de cent mil llocs de feina no generats i la pèrdua d’un 3,3% del PIB català, entre d’altres xifres.

Han passat quaranta anys de democràcia. Hem treballat de valent. Hem intentat negociar… i seguim estant a la cua. La qüestió avui és: quants anys més necessitem?

Es pot ser independentista o no, però no es pot anar contra la teva mare, el teu germà, la teva amiga o el teu veí

Reclamar un cop i un altre el que creus que et toca i no se’t dona, és ser una mica babau. No n’hem tret gaire res en quaranta anys. Res fa pensar que canviï la dinàmica.

És lícit no reclamar per a tu el que et toca, el que pagues amb impostos, i el que se’t promet i no se’t dona.

Però es fa difícil d’entendre que no ho reclamis per als teus fills, amics i veïns. És per manca de valentia? Per manca d’informació? Per manca d’oportunitats? Sigui la raó que sigui, si no defenses els teus, qui et defensarà a tu?

Al Planeta Terra, la física i les matemàtiques estableixen que dos i dos són quatre

Els unionistes catalans, juntament amb els Colaus i Icetas, diuen que al seu planeta les sumes són diferents. Segons ells, dos i dos suma vint-i-dos.

S’estimen més creure la seva suma, encara que condemni a una pitjor vida els seus familiars i conciutadans, perquè esperen treure’n algun rèdit de partit i personal.

Són molts, els votants de Colaus i Icetas (i d’altres), que treballen a fàbriques, despatxos, carrers i parcs, hospitals i centres educatius. Treballen dur, les passen magres, paguen impostos, però també els arriba, com a tots, menys del que suen. Però en lloc de queixar-se, també creuen que dos i dos sumen vint-i-dos.

En realitat no tenen les dades, ni la informació. Els mitjans no en parlen.

En realitat, no saben (ni sabem) on podríem ser.

La crònica desinversió de l’autonomia de Catalunya és un fet conegut

Les patronals Foment del Treball i Pimec, gens independentistes, ho denuncien. Els sindicats també. L’antiga Cambra de Comerç, amb el President Valls al capdavant (benefactor de les grans corporacions estatals), també ho denunciava.

Esclar que tots ho fan amb la boca petita, com tots els qui viuen de la dinàmica d’aquest estat. No es queixala la mà que t’alimenta.

El cert és que saben que amb un millor finançament de Catalunya farien millors negocis, però com que ja els va bé tal com estan, s’estimen més assegurar i practicar allò de “virgencita que me quede como estoy”.

Tanmateix, l’equip d’estudis de la Cambra, que és tècnic i no polític, i no deu res a ningú, el desembre del 2019 va publicar un estudi molt interessant en què analitzava la desinversió de l’Estat a Catalunya des del 2001 al 2018.

Els mitjans no se’n van fer cap ressò perquè les xifres són increïbles.

Les patronals i els sindicats també el van ignorar. Com poden acceptar que han sigut còmplices durant tants anys de tant de maltractament als seus conciutadans?

El cert és que, si bé no n’han parlat, tampoc ho han desmentit. Potser no van tan mal encaminades, les xifres.

Aquí us n’oferim un tast molt petit. Totes les dades estan contrastades, i la bibliografia és extensa. Potser no hi esteu d’acord. Si és el cas, hauríeu de buscar dades en sentit oposat (bona sort!).

Aquí teniu una síntesi, i a sota de tot el link per descarregar l’informe. És tan esperpèntic que no sembla real

Segons la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, si l’Estat hagués invertit en infraestructures a Catalunya el que li tocava entre 2001 i 2018, s’hauria generat 20.000 milions de facturació addicional, i creat 111.000 llocs de feina a temps complet.

En canvi, s’ha perdut un 3,3% del PIB.

D’aquí al 2030 l’Estat hauria d’invertir 45.000 milions en infraestructures per anivellar el que Catalunya aporta a l’economia espanyola i el que l’Estat ha desinvertit entre 2001 i 2018.

Això significarien 3.800 milions d’€ per any.

La desinversió provoca:

• Renfe:
  • Concentra el 23,1% del trànsit estatal, però ha rebut el 13,1% de les inversions.
• Carreteres:
  • Més de 320.000 persones pateixen congestions diàries a l’AMB per anar a treballar, amb un cost de 169 milions d’euros/any, un 23% més que fa tres anys.
  • Per Catalunya circulen el 15% dels vehicles pesats de l’Estat i rep el 9% de la inversió en carreteres.
• Aeroport:
  • Va tancar el 2018 a més de 50 milions de passatgers, i té el límit als 55 milions. És l’aeroport més rendible de l’estat, amb 339 milions d’€ de benefici. Barajas és el 8è, però Aena invertirà 1.500 milions a Barajas i 500 milions al Prat.
  • Té el 20% dels passatgers dels aeroports de l’Estat, però rep el 10,4% de la inversió.
• Ferroviari:
  • El 23% de passatgers ferroviari, i rep el 13,1% de la inversió.
• Port:
  • El 18% dels trànsit portuari de mercaderies, i el 15,7% de la inversió.

L’Estat espanyol ha invertit únicament el 12% de la inversió en infraestructures de transport regionalitzada en el període 2013-2018, un percentatge força inferior al que va rebre durant el període anterior (2001-2012) que va ser del 16,5% en mitjana.

Això ve a confirmar que Catalunya està perdent posicions en el repartiment de la inversió estatal a la sortida de la crisi financera, malgrat ser una de les economies més dinàmiques en aquest període.

Si t’ha impactat, imprimeix-ho, fotocopia-ho, fes una bustiada, porta-ho als teus veïns, als diaris i revistes, als Consells de Barri, als Plenaris de Districte i de Ciutat, a l’Ajuntament, al Síndic de Greuges, a la Generalitat i a l’Estat.

No hi ha democràcia sense informació veraç i transparent.

 

Xavi Bech de Careda

 

Font: ‘Impacte econòmic del dèficit d’inversió d’infraestructures de l’Estat a Catalunya’, Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona, Gabinet d’estudis econòmics i infraestructures, desembre 2019.

http://premsa.cambrabcn.org/content/catalunya-requereix-euros-fins-lany-2030/