38. Guia ràpida per entendre l’infrafinançament (o per què ets un cornut i pagues el beure). Segona part

 

Dilluns posàvem xifres als impostos que pagues i que no tornen a Catalunya, i que ningú no sap on van. Són els famosos 16.000 milions, però t’ho vam explicar posant-hi exemples, perquè, si no, els números són només números.

Avui mirarem de fer el mateix amb els diners que l’Estat ens deu, entre retards i pactes no acomplerts.

 

2.- Els diners que l’Estat deu a Catalunya, i que es gasta en altres coses

A tot el que vèiem ahir s’hi ha d’afegir el que l’Estat deu i no paga. Avui, ja són 8.800 milions que afecten la seguretat ciutadana, la cura dels teus avis, els trens de rodalies o els peatges, per exemple. Són molts diners, que podrien canviar el país.

Aquestes són les partides principals:

L’Estat et deu 1.300 milions pels Mossos d’Esquadra:

• És l’equivalent al pressupost de tot un any dels Mossos. Per tant, és com si t’haguessin deixat un any sencer sense els 17.000 mossos a tot Catalunya. T’imagines un any sencer sense policia?

L’estat et deu 3.500 milions de la llei de dependència:

• La Generalitat avui només dedica 90 milions a dependència i discapacitat: 1 € al dia per cada persona en una residència assistida. Les entitats reclamen 3 vegades aquesta quantitat per funcionar bé. Per tant, l’Estat deu l’equivalent a 10 anys d’assistència òptima a la gent gran.

• Podries construir 18 hospitals com el nou hospital de Sant Pau (que va costar 200 milions).

L’estat et deu 3.500 milions de la disposició addicional tercera de l’Estatut:

• Això és 4 vegades el pressupost de les universitats catalanes en un any. O el que és el mateix: imagines totes les universitats tancades 4 anys sencers?

• Es podrien construir 700 instituts nous, o escoles, o escoles bressol (cost de 5 milions pel nou Institut Vallcarca).

L’estat et deu 500 milions de l’IVA del 2017:

• Les biblioteques de BCN estan envellides, ho saps perquè hi vas, o perquè has vist que en un any ja han fet dues vagues. Es podrien construir de bell nou les 40 biblioteques de la capital (una biblioteca avui costa 9 milions).

• Es podria multiplicar per 7 el finançament de les escoles bressol (avui reben 70 milions), i acabar amb els seus problemes crònics.

• S’està construint a Barcelona el Mare Nostrum, un dels 5 ordinadors més potents del món. En lloc d’un, en podríem tenir 4 (costa 225 milions, dels quals la meitat van a càrrec de la UE), i posar la ciutat al capdavant del món en recerca, innovació i desenvolupament.

Ja veus que no són només ‘diners’ o ‘zeros’. És el que cal per fer funcionar bé la teva societat.

El que l’Estat deu a Catalunya en retards, i el que Catalunya paga en impostos i no rep, són 25.000 milions: equival al pressupost de la Generalitat en un any.

És com si tot Catalunya es quedés congelada un any sencer. No podries anar a escola, ni a l’hospital, ni agafar trens, ni podries circular per les carreteres, ni podries fer cap paper oficial perquè les oficines de la Generalitat estarien tancades.

Inimaginable, oi?

Ara potser et pots explicar per què els sanitaris es queixen de tenir sous baixos, que no tenim prou habitatge social, que tenim les llistes d’espera més llargues de l’estat, que les universitats no tenen prou diners, que els professors es queixin de sous i instal·lacions precàries, o que els trens sempre vagin massa plens… i tard.

Potser tu vas just de diners, però amb els impostos que pagues no hauries d’anar just d’hospitals, ni d’escoles, ni de carreteres.

A Catalunya 1 de cada 4 persones va molt malament de diners. Però, com has vist, es paguen molts impostos que, si tornessin, t’assegurarien, a tu i als teus fills, un millor nivell de vida.

Però no és així. De fet, si has viatjat una mica, deus haver vist que tenim més peatges que ningú, pitjors trens, les cues als hospitals més llargues i les taxes a la universitat més altes.

Amb el teu treball contribueixes a fer que Catalunya creï més riquesa, però no és més rica. En realitat, és més pobra. A més, com que la vida aquí és més cara (el lloguer del teu pis, la cistella de la compra, el transport… és més car que a la resta de l’Estat), per tenir el mateix que a d’altres llocs has de treballar més dur.

Perquè el que l’Estat deixa de pagar, ho pagues tu.

 

3.- Les infraestructures que l’Estat hauria de construir, però que acaba fent a una altra banda, són un altre deute fonamental que impacta de ple en el teu dia a dia

Les infraestructures són essencials. Tenir un bon aeroport, una bona xarxa de trens i carreteres i un bon port és essencial per a les fàbriques i els turistes, per exemple.

Aquestes infraestructures pertanyen a l’Estat, que és qui en té les competències. És l’Estat qui comunica a la Generalitat el que compta fer cada any per mantenir-les al dia i fer-ne de noves.

Aquí hi ha el problema: tot i que a Catalunya hi circula la majoria de camions, cotxes, passatgers de tren i d’avió de l’Estat, en els 5 anys entre 2013 i 2018 l’Estat no ha construït el 33% del que havia promès. L’equivalent a 2.214 milions. D’aquí ve el retard de la Sagrera, de la tercera pista de l’Aeroport del Prat, d’algunes carreteres…

Potser dius que no n’hi ha per tant. Potser tens raó. Però si visquessis a Madrid ho tindries millor, perquè allà s’hi han gastat més del que s’havien compromès. Exactament un 114%. Exacte: una part important del que han deixat de fer aquí, ho han fet de més allà.

Ja ho hem dit, les infraestructures són essencials. Recorda que Nissan ha marxat en part perquè les infraestructures se li havien quedat justes, i l’Estat no ha fet el que s’havia compromès a fer.

El cost d’aquesta desinversió és el que la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació presenta en el seu estudi Impacte econòmic del dèficit d’inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya (desembre 2019).

La Cambra explica que si l’Estat hagués invertit en infraestructures a Catalunya el que li tocava entre 2001 i 2018:

• S’haurien generat 20.000 milions de facturació addicional.

• S’haurien creat 111.000 llocs de feina a temps complet.

• En canvi, s’ha perdut un 3,3% del PIB.

La Cambra ens assegura que, d’aquí al 2030, l’Estat hauria d’invertir 45.000 milions en infraestructures per anivellar el que Catalunya aporta a l’economia espanyola amb el que l’Estat ha desinvertit entre 2001 i 2018.

Això significarien 3.800 milions d’€ per any. Si mires més amunt, veuràs tot el que es podria fer amb aquests diners.

 

En conclusió: ets un cornut i pagues el beure?

Sí: ets un cornut i pagues el beure.

Tant se val si has nascut aquí, o si hi has vingut a treballar. Tant se val si parles català o castellà o anglès o italià o romanès. Tant se val si ets dona, home, estudies, treballes o estàs a l’atur: et foten les banyes cada dia.

El cas és que, pel fet de viure aquí, reps menys diners dels que aportes. Pagues més peatges, l’educació i la sanitat tenen problemes de diners constants, les infraestructures estan antiquades i ja no són competitives, i vius constantment les discussions entre la Generalitat i l’Estat.

Tot això té un impacte en la qualitat del treball, els sous que es paguen i la qualitat dels serveis socials.

És així perquè cada any reps molt menys del que generes. T’ho he dit abans: és com si de cada cinc dies que treballes a la setmana, l’empresa no te’n pagués dos. I ara afegeixo que, a més, és com si un tercer te’l quedés a deure. Hauries de fer malabars per arribar a final de mes.

El següent cop que et queixis perquè no et poden operar de cataractes fins d’aquí un any, o que els teus pares no tenen bona atenció a la llar d’avis, o que l’educació no és prou bona, atura’t a pensar en la balança fiscal, els deutes de l’Estat o les infraestructures que diuen que faran i després no fan.

És feina, riquesa i qualitat de vida que deixes de tenir.

Perquè, com t’hem dit abans, el que l’Estat et deixa de pagar, ho has de pagar tu.

Ara ja coneixes millor una gran part dels problemes que tenim amb l’Estat, i que no s’han resolt en 40 anys de democràcia.

 

Xavi Bech de Careda