De les eleccions del 28 de maig a la convocatòria del 23 de juliol
COMUNICAT D’ACCIÓ PER LA REPÚBLICA DESPRÉS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 28-M
Després de les eleccions municipals celebrades diumenge 28 de maig, Acció per la República en vol compartir aquesta valoració:
1. Els catalans aposten per l’abstenció
La dada més significativa de la jornada del 28-M és l’increment de l’abstenció (també, bé que continuïn essent anecdòtics en el còmput global, que els vots nuls i en blanc s’hagin duplicat) i de quina manera ha penalitzat aquesta abs-tenció les tres formacions polítiques anomenades independentistes, especialment Esquerra.
Després del cicle de creixement de la participació política que va culminar entre l’1 d’Octubre i les eleccions imposades el 21-D del 2017, d’una banda, i les municipals i europees del 2019, de l’altra, el gir en el discurs o en l’acció política de les tres marques electorals independentistes va rebre un advertiment en forma d’abstenció a les autonòmiques del 2021 que ara s’ha manifestat encara amb més contundència.
Es pot interpretar que un gruix considerable d’electors ha preferit deixar de votar amb la pinça al nas i no plegar-se més al xantatge del “si tu no hi vas, ells tornen”. El referèndum de l’1 d’Octubre no va ser només un gest d’emancipació nacional, sinó també un acte d’empoderament polític individual dels ciutadans que en van ser i se’n van sentir protagonistes. Qui ha tastat la llibertat té més forces per viure.
2. Les crides a la unitat
Després del 28-M i davant la convocatòria precipitada d’eleccions generals espanyoles per al pròxim 23 de juliol, la primera reacció de Junts, d’Esquerra i l’ANC ha estat llançar noves crides a la unitat de l’independentisme. Acció per la República considera que, en efecte, és l’hora de fer front comú davant les institucions espanyoles. De fet, no ho ha deixat de ser mai, d’ençà que, amb el cicle del 2017, s’ha situat l’alliberament nacional al centre de la política del país. Però aquest front comú només té sentit si treballa al servei d’un objectiu polític ben concret.
Els resultats de les eleccions municipals del 28-M evidencien que l’aposta per la pacificació i un diàleg que més aviat sembla una rendició afavoreixen el règim del 78 i condueixen a la desmobilització, la frustració, l’escepticisme i el vot de càstig. L’exercici d’autodeterminació en què van participar massivament els catalans l’1 d’Octubre exigia dels partits polítics que pretenien representar-los mantenir el pols a l’estat espanyol amb una estratègia continuada d’inestabilitat institucional que forcés la negociació de la secessió o, si més no, d’un referèndum acordat i vinculant.
La renúncia a aquesta estratègia i la incapacitat de mantenir un front comú d’actuació per damunt dels interessos de partit ha rebut, finalment, una severa sanció electoral: els partits anomenats independentistes han retingut només un 60% encara no dels vots obtinguts el 2017. Ara, el 23-J ofereix una oportunitat inexcusable perquè les marques electorals de l’independentisme corregeixin la deriva de tots aquests anys i recuperin la confiança majoritària dels electors posant d’una vegada els catalans, el seu anhel de llibertat i la necessitat de justícia social al centre de l’acció política.
3. Davant la convocatòria electoral del 23-J
Acció per la República mantindrà el suport a Junts per Catalunya davant la convocatòria del 23-J sempre que Junts plantegi sense ambigüitats una proposta de confrontació institucional per avançar cap a la independència.
Acció per la República considera que amb la convocatòria del 23-J sorgeix una oportunitat excepcional de recuperar el pols de l’independentisme i, per tant, aposta per construir un front comú electoral que sigui capaç d’integrar els partits, les organitzacions socials i el conjunt del moviment civil. L’actual cicle de l’abstenció assenyala el camí a què es condemnaran els qui se’n vulguin mantenir al marge.
Ara és l’hora de la veritat. Desaprofitar-la pot abocar el país a una era de governació unionista liderada per socialistes i comuns sota la pressió del nacionalisme espanyol més agressiu. Evitar-ho és a les mans dels partits polítics de tradició independentista que concorreran a les eleccions.
Barcelona, 1 de juny del 2023