Skip to content

Jordi Galves: Declari la independència, president

Alejandro Fernández, líder del PP a Catalunya, ha demanat al president Quim Torra que declari la independència d’una vegada. Que s’avorreix. Que no aguanta els discursos presidencials. I té raó.…

Agustí Colomines: Puigdemont i Junqueras, candidats

El govern espanyol ha fet fallida. La crisi espanyola és tan profunda, tan real i patètica, que només l’emmascara el fet que tots els partits polítics espanyols estan disposats, si…

Agustí Colomines: Els patriotes de baix

Els “patriotes de base” també hauria pogut ser el títol d’aquest article. Els independentistes d’abans que el terratrèmol guerracivilista ho destruís tot parlaven dels “de baix”, del poble, dels que…

Agustí Colomines: Sense focs artificials

Cadascú els celebra com vol. Només faltaria. Els dies de festa, tant si són els habituals del cap de setmana com si són excepcionals —posem per cas Corpus Cristi o…

Agustí Colomines: Jutjar el president

Michael Ignatieff, un brillant historiador canadenc que va fracassar estrepitosament quan es va dedicar a la política, el 16 d’octubre de 2013 va publicar a The New York Times l’article “Enemies vs.…

Agustí Colomines: La Marta Rovira té raó

“Som en una situació de conflicte polític, i el conflicte polític implica una confrontació, encara que mai sigui volguda o voluntària”. Així de clara ha estat la secretària general d’ERC, Marta…

Jordi Galves: He d’anar a la manifestació?

Era a punt d’entrar al súper quan em va aturar. La senyora Brígida, Lola, per als amics, s’interposà, em va petrificar amb la mirada més severa i em va fer,…

Agustí Colomines: José Antonio a Normandia

110.000€ anuals i cotxe oficial. Aquests són dos dels privilegis d’Irene Lozano pel fet de ser secretària d’Estat de Marca España, avui transformada en España Global. Abans d’aquest nomenament ningú…

Agustí Colomines: Paròdia pujolista

“Guanyar o aprendre”, ha escrit Joan Tardà en un article recent. Hauria pogut escriure “socialisme o barbàrie” o “socialisme o mort”, que són dos tòpics de l’esquerra dels anys seixanta. Però…

Back To Top