skip to Main Content

29. Què pensem fer amb els nostres pagesos i ramaders?

Hi ha realitats sovint menystingudes que la crisi de la covid-19 ens ha plantat davant dels ulls. Potser una de les més sorprenentment invisibles és la importància que pagesos i ramaders tenen per al proveïment d’aliments i la conservacio del territori.

 

Crec que no m’equivoco si dic que la pandèmia i el confinament ens han fet parar atenció a la necessitat de tenir menjar a casa. Les generacions dels qui havien viscut la guerra i la postguerra tenien certa fixació per tenir sempre alguns productes bàsics al rebost. Ells sempre deien que era per si de cas. Em sembla que els fills i els nets d’aquests avantpassats previsors no vam seguir la tradició, entre altres raons, perquè no havíem viscut l’escassetat alimentària com una amenaça.

Les cues per aconseguir comprar productes bàsics a les botigues d’alimentació han estat un dels escenaris més sorprenents durant aquests mesos. L’experiència d’aconseguir entrar amb guants i mascareta per trobar prestatgeries buides i no poder comprar el que es necessitava ha estat una experiència que la majoria no hauria imaginat.

Amb tot això, donem valor al privilegi de tenir els aliments al nostre abast? Tenim consciència de la feina que es fa al camp per tal que puguem comprar fruites i verdures? Ens podem imaginar què vol dir tenir cura del bestiar? O sortir a la mar per pescar?

A Catalunya, segons dades de l’Idescat, l’any 2016 hi havia més de cinquanta-set mil explotacions agràries i gairebé dotze mil explotacions ramaderes. D’una banda hi ha els pagesos i ramaders que viuen i han viscut al camp i coneixen l’ofici. Durant dècades, la feina del camp ha anat perdent treballadors. Durant dècades, els joves han deixat la terra i han decidit anar a ciutat per dedicar-se a altres feines que potser consideraven que tenien més prestigi i més sortida professional. Però, d’altra banda, ara hi ha també la nova pagesia, homes i dones d’entre trenta i quaranta anys, que comencen una explotació agrària o ramadera impulsats pel moviment de la tornada al camp i pretenen poder viure de la seva feina però també tenen la intenció d’aconseguir una societat més respectuosa amb el medi ambient.

Els agricultors i ramaders tenen molt clar que amb la seva feina mantenen i conserven el territori. Sovint es troben amb diversos obstacles legals o burocràtics i amb diverses dificultats com la regulació de la producció a través de polítiques públiques, l’accés a mesures de protecció o l’obtenció de préstecs i avals. Necessiten polítiques que garanteixin la viabilitat de les explotacions agropecuàries i n’evitin l’abandonament, polítiques que treballin per frenar la despoblació de les zones rurals i necessiten —ho necessitem tots— que es vetlli per assegurar la sobirania alimentària i es posi envalor la feina que es fa.

Per exemple, des del sindicat Unió de Pagesos es reclama als majoristes i als distribuïdors que no especulin amb els preus, ja que perjudiquen els consumidors que paguen els productes més cars i també perjudiquen els pagesos als quals compren el producte a un preu molt baix. Per al sindicat no es tracta que ningú hi perdi diners, però tampoc poden acceptar que aquests intermediaris vulguin guanyar tant a costa dels productors i dels consumidors.

La JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) denuncia que no es doni suport a l’activitat agrícola o ramadera quan en trenta anys s’ha reduït en un 19% la superfície de sòl cultivable. Segurament, avui en dia, ser pagès o ramader és una vocació, però treballar i no obtenir els beneficis suficients per mantenir en marxa l’explotació és la raó d’aquest abandonament.

Catalunya podria apostar per l’agricultura i convertir-se en un dels horts d’Europa, en un centre de producció càrnia de qualitat. Es podria apostar per aquesta feina de futur que, a més, és beneficiosa per al manteniment del territori. Es tracta que aprenguem a posar en valor el fet de poder dur cada dia un plat a taula i que tinguem la sort de tenir aquests productes autòctons dels nostres horts.

Us imagineu que ser pagès o ramader o pescador tingués tant de prestigui com ser advocat o arquitecte? Us imagineu que sabéssim valorar la feina que fan aquests productors? És imprescindible apostar pel manteniment d’aquestes activitats, és imprescindible que l’administració pensi i dissenyi un model de territori que vetlli perquè que no es perdin aquests oficis. Caldria invertir per modernitzar i fer més sostenibles les explotacions agrícoles i ramaderes i tenir una mirada llarga, una mirada de futur.

Aquesta terrible pandèmia ens ha fet parar esment a moltes coses que no veiem o que donàvem per òbvies. Fer cua per obtenir aliments bàsics ha estat un dels aprenentatges de la crisi. Volem tenir un país que es responsabilitzi de l’alimentació dels seus habitants?

 

Dolors Borau

Back To Top